Unió Sindical Obrera de Catalunya Portada   |  Contacte   |  Login
USOC
Acció Sindical Sindicat Immigració Dones Joventut jubilats Serveis
Formació Comunicació" Legislació Normalització Afiliat
Article del SNL a la revista número 75 de Catalunya Obrera

L'article es dedica a la campanya electoral i la llengua.

LA CAMPANYA ELECTORAL I LA LLENGUA

 

L’ambient de precampanya comença escalfat, lingüísticament. Una vegada més, i ja ens hi té acostumats, el PP ha decidit fer de la llengua un cavall de batalla. El seu argument és ben conegut: cal que els pares puguin decidir quina ha de ser la llengua d’escolarització dels seus fills. L’argument és, en aparença, suggerent. Però cal ser objectius i no voler veure només allò que volem veure. Si s’analitza el resultat del model lingüístic de l’escola catalana, hom en pot treure la conclusió següent:  els nois i noies entren a l’escola, de petits, amb diferents llengües maternes, que no només són català o castellà. En surten, als 16 anys o als 18, perfectament capaços d’expressar-se oralment i, potser en menor mesura, per escrit en castellà (cosa que ningú pot negar de cap manera), i molt capaços d’expressar-se oralment en català (amb més o menys castellanismes), i també en menor mesura, per escrit.

 

En definitiva, els estudiants catalans, en finalitzar l’educació obligatòria, surten de l’escola raonablement bilingües. Cal no oblidar, però, que per als estudiants no catalanoparlants, el seu únic contacte amb el català es limita, pràcticament, a l’escola. Òbviament, els estudiants catalanoparlants tenen molts més contactes amb el castellà, a part de l’escola. Aquesta veritat és la que el PP «s’oblida» de dir.

 

Però aquest model d’educació que proposen els populars, a part d’anar en contra de les lleis aprovades pel nostre Parlament i del mateix Tribunal Constitucional, ja s’aplica des de fa anys al País Valencià. Allà, el sistema educatiu presenta aquestes dues línies, i els pares poden triar si volen que els seus fills rebin l’educació en català o en castellà. El resultat és claríssim: els catalanoparlants surten de l’escola perfectament bilingües, i els castellanoparlants surten de l’escola dominant perfectament el castellà, però amb una simple competència passiva en valencià. Per què? És clar, el seu únic contacte amb la llengua pròpia que la Constitució impera protegir és l’escola. I si aquest contacte manca, no hi ha gaire més oportunitats.

 

Per tant, en una situació de bilingüisme asimètric com el que vivim als territoris de parla catalana, només una escola amb immersió, avalada per totes les institucions estatals i europees excepte el PP i Ciudadanos, és capaç de garantir que els estudiants siguin com a mínim bilingües, tot i que asimètrics. El sistema de «lliure» elecció comporta, com el PP molt bé sap però no diu, que els estudiants surtin del sistema educatiu perfectament competents en la llengua dominant, però només amb competència passiva de la llengua dominada.

 

Joan Ignasi Servera Vila

SNL-USOC







30/01/2008
Untitled Document <<Tornar