Unió Sindical Obrera de Catalunya Portada   |  Contacte   |  Login
USOC
Acció Sindical Sindicat Immigració Dones Joventut jubilats Serveis
Formació Comunicació" Legislació Normalització Afiliat
NOTÍCIES
UNA NOVA REFORMA LIGHT EN LA FORMACIÓ PER A L'OCUPACIÓ

El Govern aprovava en divendres 20 de març, en Consell de Ministres el Projecte de Reial decret llei 4/2015 i publicat avui al BOE, per a la reforma urgent del Sistema de Formació Professional per a l'Ocupació, sota una més que sospitosa aparença de falta d'acord i un llarg camí de tràmit parlamentari i de desenvolupament normatiu que, amb presumpta seguretat, deixaran viaranys perquè CEOE, CEPYME, CCOO i UGT segueixin grapejant aquests fons públics, sent coadjudicatarios i beneficiaris, aquesta vegada compartint amb entitats privades que concorreran amb el mateix ànim de lucre que la resta. La bona intencionalitat del govern amb aquest RD es queda en el diagnòstic i en petits centelleigs arbitràriament aplicables en el futur, havent sofert des de la seva primera redacció curioses i injustificables metamorfosi.

 

Era l'any 1992 quan es privatitzava la gestió de la formació per a treballadors, passant a ser les patronals i les organitzacions sindicals denominades "més representatives" les que s'ensenyorien de la totalitat del sistema, institucionalitzant any a any en tots els seus ordres: legislant, aprovant, valorant, concedint, sent beneficiaris, executant i autoavaluant. Un colossal esperpent que lluny de corregir-es va anar consolidant govern a govern.

 

En un intent més per blindar la privatització d'alguna cosa que havia de ser de gestió pública, el Reial Decret 395/2007 va regular un Subsistema de Formació Professional per a l'Ocupació caracteritzat durant anys per la seva ineficàcia, falta de transparència, descoordinació crònica, manca de planificació coherent i una més que evident baixa qualitat. Tot això, juntament amb els freqüents fraus i males pràctiques presents en tots els exercicis, han donat lloc a un sistema que no ha aportat gran cosa a les competències professionals dels treballadors i treballadores ni a la competitivitat de les empreses. Milers de milions d'euros malgastats que passaven anualment pels comptes corrents de CEOE, CEPYME, CCOO i UGT sota l'empara d'una legislació que els garantia suculents percentatges per la seva gestió sense importar realment la virtualitat final d'aquests recursos. Un subsistema en el qual tots els implicats semblaven sentir-se molt còmodes: any a any, patronals i sindicats feien cues en les diferents administracions i governs després de la publicació de desitjables convocatòries estatals o autonòmiques, engreixant –se i sorgint estructures, entramats d'entitats i empreses satèl·lits de aquestes organitzacions, fregant-se les mans davant un finançament que no parava d'incrementar, convertint-se en un capítol fonamental en l'impresentable mal anomenat diàleg social que hem patit tot aquest temps.

 

Anys de crisi, milions de desocupats, milers d'empreses desaparegudes per falta de competitivitat, centenars d'informes que qüestionen les competències professionals dels espanyols, i un llarg etcètera, no han estat prou motiu perquè diferents governs escometessin una reforma de la formació per l'ocupació allunyada dels interessos dels agents socials i dirigida als del conjunt de la ciutadania.

Un sistema caduc, davant el qual, i després de cinc anys de paperots de negociació, pròrrogues, esborranys diversos, amanits amb escàndols de grans magnituds i vergonyosos informes del Tribunal de Comptes, Govern, CEOE-CEPYME i CCOO-UGT no tenien més remei que seure a revisar, amb reunions envoltades de secretisme, a porta tancada, amb irats debats sobre percentatges, imports, quotes de poder a la Fundació Tripartita i en els òrgans de decisió, estrambòtiques propostes i malabarismes de justificació, etc, etc. De qualitat i eficàcia s'ha parlat poc, molt poc. Carronyers davant un sistema que es descompon però del qual cal seguir menjant i aprofitant mentre es pugui.

 

Negociacions desesperades de les que semblés dependre la pròpia subsistència de models patronals i sindicals funcionalitzats sense mèrit ni capacitat, unes relacions pudents que, com en altres ocasions, van en paral·lel a la negociació de l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva que a porta segellada negocien els mateixos agents i per a més inri a l'avantsala d'un complet any electoral.

Un govern més que perd una oportunitat única d'emprendre una gran reforma vital per al futur del nostre país, històrica per la conjuntura i urgent per a la majoria social i empresarial del nostre país. La Reforma integral promesa es queda en reforma light.







20/03/2015

Untitled Document <<Tornar