Unió Sindical Obrera de Catalunya Portada   |  Contacte   |  Login
USOC
Acció Sindical Sindicat Immigració Dones Joventut jubilats Serveis
Formació Comunicació" Legislació Normalització Afiliat
Ensenyament Usoc
Seguretat Privada USOC
Formació
Solidaritat Sotermun
Confederación USO
Confederació Europea de Sindicats
Confederació Sindical Internacional
USO-ASISA
NOVETATS
Campanya contra l'AGCS: Serveis Públics de qualitat

La USOC conjuntament amb l'organització internacional ATTAC i d'altres forces sindicals hem endegat una campanya unitària en defensa dels serveis públics de qualitat. Presentem el document unitari de la campanya.

DOCUMENT UNITARI

 

IAC -  UGT -  ATTAC-Catalunya -  CGT -  CCOO -  USOC

 

 

L'Organització Mundial del Comerç posa en perill els serveis públics a tot el món.

 

Ens trobem al final de trajecte d'un viatge de sentit únic, que ja va començar fa un temps.

 

Sobretot en aquesta última dècada el sector públic ha estat patint una sèrie de canvis. Per tal d'aconseguir una suposada "modernització de l'administració" estem assistint al desmuntament de molts serveis públics. Estem assistint a la venta total o parcial de la propietat d'empreses de capital públic, a la subcontractació de serveis (mitjançant concessions o altres fórmules) i s'està introduint la lògica mercantil a la gestió pública. Es redueixen o eliminen les regulacions que s'exercien des de l'Administració, és a dir,  es redueixen les limitacions i obligacions imposades a l'activitat privada, amb tot el seguit de conseqüències negatives que això pot comportar.

Amb aquest acord cauen les últimes barreres i la desregulació es pretén que sigui quasi total

 

La majoria dels acords de la OMC són referents al comerç de bens. El AGCS amplia les normes de la OMC als serveis, i això fa que s'inclogui qualsevol cosa des de la banca fins la recollida de residus, dels serveis de turisme fins la política de transports, dels serveis sanitaris fins l'establiment del petit comerç. La indústria dels serveis ocupa uns dos terços de l'activitat econòmica dels països industrialitzats i és un dels sectors de més ràpid creixement mundial.

 

Si bé ja sospitàvem que estàvem davant d'un canvi de model de l'Administració Pública, un canvi que no  debatut políticament, un canvi silenciós i profund que afecta a tota la ciutadania amb aquest acord ens trobem davant d'un canvi que significa la fi de l'Europa que hem conegut fins ara en la que els serveis públics han jugat un paper de redistribució i de cohesió social indiscutible i han contribuït decisivament a construir societats econòmicament desenvolupades i socialment cohesionades a la majoria dels països de la Unió Europea.

 

En l'actualitat hem presenciat com l'Estat s'anava empetitint i deixava en mans privades la gestió directa d'un gran nombre de serveis públics, i que això té moltes conseqüències. Amb l'Acord l'Estat pràcticament desapareix. Quin sentit té un estat que no té competència en l'organització i l'administració dels serveis essencials per a la vida social?

 

El AGCS es motiu especial d'alarma per dos raons. En primer lloc el subministrament de serveis és un tema d'un alt contingut polític i essencial per a qualsevol economia i societat, sobre tot per a les més pobres. El desenvolupament econòmic necessita un subministrament adequat de serveis com la electricitat. Més encara, el subministrament a un preu raonable de serveis bàsics o públics com l'educació i el tractament d'aigües residuals, hauria de considerar-se, i amb freqüència ho és, part de la responsabilitat del govern, i no quelcom que es pugui simplement deixar en mans del mercat. En segon lloc, en tant què les normes de l'acord afecten més que altres acords a la presa de decisions d'àmbit domèstic dels governs,  comporten unes conseqüències potencialment més grans per a la capacitat dels governs de governar. En concret, es veu restringida la capacitat dels governs de regular les empreses multinacionals.

 

Ja fa temps que la tendència ha sigut la disminució de les despeses socials (sanitat, ensenyament, prestacions socials, etc..) i un fet molt greu és que s'ha anat imposant el discurs que la gestió privada ofereix millor qualitat i menys costos, discurs que ha calat profundament en la societat tot i que mai s'ha generat un debat polític seriós sobre el tema, ja que la majoria de vegades les decisions privatitzadores es prenen per motius "tècnics", en un despatx.

 

 

La defensa i valoració del que és públic s'imposa com una prioritat sindical, responsabilitat que, si més no al nostre país, hem d'assumir els sindicats pràcticament en solitari.

 

La primera gran proposta passaria per aquí, com a gran objectiu,  i per això hem de poder rebatre els arguments de gestió que dona l'administració a l'hora d'externalitzar un servei, que bàsicament són que volen anar a despeses controlades i que necessiten més flexibilitat. Això no s'aconsegueix externalitzant, més aviat el contrari:

 

-        El servei passa a ser més rígid i més ineficaç:

 

Els contractes amb els concessionaris són mercantils, són contractes de negoci i l'administració no fa negoci, dóna servei, per tant

són massa "encotillats" i davant d'un problema o urgència concreta una empresa privada no té capacitat de resposta o no té una

resposta eficaç

 

-        El servei es torna més insolidari:

El concessionari tendeix a ajustar costos, això pot provocar una disminució de la qualitat del servei, la desaparició de les unitats

menys rentables del servei i un augment de preus. Tot això pot provocar una discriminació negativa de l'accés al servei dels

col.lectius més dèbils.

 

- Respecte al control de les despeses:

Les companyies són un negoci, i els beneficis no retornen al servei o al ciutadà, retornen a l'empresa (algunes d'elles cotitzen a

borsa).

Per altra banda, i paradòjicament, si l'administració vol evitar els problemes de discriminació en l'accés, etc... ha d'augmentar les despeses d'inspecció i control, despeses evitables, no cal dir-ho, si gestionés directament.

 

Davant d'aquest escenari hem de ser capaços de seure amb l'administració i parlar de l'arrel dels problemes de gestió. És per això que una de les propostes passaria per

 

NEGOCIAR LA REFORMA NECESSÀRIA DE L'ADMINISTRACIÓ

 

Molts cops, un canvi en l'organització del treball que, pactada amb els sindicats podria evitar una externalització. A vegades descentralitzant un servei aquest pot seguir sent exercit directament per l'Administració, essent més barat pel ciutadà. La Generalitat podria no voler assumir la gestió de gra quantitat de personal en un servei general. En comptes de vendre-s'ho ho podia haver traspassat a l'administració local pels qui no representaria cap càrrega. Les tasses serien més barates per als clients i els beneficis repercutirien al ciutadà, no a una empresa, que possiblement cotitza a borsa.

Afegir referència a la Llei d'harmonització pressupostària?

Un altre aspecte negatiu de les privatitzacions és la precarització dels llocs de treball que comporta, cosa que repercuteix negativament,  a més, en la qualitat del servei que es presta, és per això que hem d'aconseguir

 

CONDICIONS LABORALS IGUALS PELS TREBALLADORS EXTERNS

 

Hem d'intervenir en les condicions de treball dels treballadors subcontractats, tant en els aspectes retributius com de tipus de contractació, etc...utilitzant la pressió i la mobilització per a guanyar-nos l'espai de negociació que se'ns nega en tots aquests processos. Hem d'aconseguir les mateixes condicions laborals pels treballadors externs que els de l'empresa "mare". Així, a part d'aconseguir la igualtat que busquem com a sindicat treiem el sentit a la subcontractació que moltes vegades basa els seus beneficis en les menors retribucions dels treballadors externs.

 

PROMOURE EL DEBAT DAVANT L'OPINIÓ PÚBLICA

 

Hem de poder transmetre les veritables conseqüències que representen per al ciutadà tots aquests processos, i hem de poder rebre del ciutadà el que ell espera de l'Administració. Sense ser excessivament optimistes, si que és veritat que hi ajuden casos "escandalosos" com poden ser els dels ferrocarrils britànics o les elèctriques a Califòrnia.

 

 

IMPEDIR EL DESENVOLUPAMENT DE L'AGCS

Els ciutadans i ciutadanes de tot el món no podem estar subjectes que la salut, l'ensenyament, l'aigua potable, els serveis socials, la investigació cièntifica, la identitat cultural dels pobles, les pensions, les assegurances de vida, ....passin de ser considerats com un bé públic per convertir-se en béns de consum que es poden comprar i vendre, pel perill que suposa de desigualtat en l'accés a aquests serveis. Els sindicats internacionals i europeus ho haurem d'impedir.

 

DRETS DE CIUTADANIA

Per últim només dir que els serveis públics són els que poden garantir i desenvolupar els drets de ciutadania, drets dels que reclamem el seu reconeixement i promoció per a tots els ciutadans europeus.







17/03/2003

RELACIONADES
19/03/2003  Campanya AGCS: Conferència Vicenç Navarro a la UPF
Untitled Document <<Tornar